Arxiu d'etiquetes: el Vendrell

Apr 29 2013

El PSC del Vendrell dóna suport a la manifestació unitària del 29 de juny a favor de la cohesió social i en contra del racisme

 

L’executiva socialista del Vendrell destaca positivament la feina que s’està realitzant els darrers mesos per una millor convivència a la vila.

 

El PSC del Vendrell s’ha adherit com a partit a la manifestació en defensa de la cohesió social i en contra del racisme que han impulsat diversos col·lectius de la vila. De la mateixa manera, els socialistes vendrellencs es sumen al manifest que fa una clara aposta per la convivència plural i entenedora entre tots els veïns i veïnes del Vendrell.

Des de l’executiva del PSC del Vendrell també s’ha volgut destacar la bona feina que s’ha impulsat els darrers mesos des de l’Ajuntament del Vendrell per millorar la convivència al municipi. En aquest sentit, es posa com a exemple accions concretes com l’elaboració de material informatiu per desmentir els rumors i tòpics vinculats amb les persones nouvingudes, així com la reedició del cartell de bones pràctiques de bon veïnatge o la difusió per TV el Vendrell del programa (premiat pel CAC), ‘Nous vendrellencs’.

Des de l’agrupació socialista del Vendrell es fa una crida als ciutadans del Vendrell perquè participin de manera pacífica i festiva en la concentració del dia 29 de juny.

 

       El Vendrell, 29  d’abril de 2013

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=213

Jun 25 2012

SENSIBILITATS

És evident que les persones no tenim les mateixes sensacions ni sensibilitats davant d’un mateix fet. Hi ha qui té un caràcter que fa que es mantingui fred i calculador davant d’una circumstància estressant i que, mercès a aquesta actitud, sigui capaç de reaccionar amb capteniment i encertada, mentre que un altre tipus de caràcter, davant del mateix fet, no sabrà trobar la resposta més adient. Però també és cert que els diferents episodis que ens ofereix el devenir de cada dia en la més o menys dilata línea del nostre temps, fa que les respostes que donem a aquestes circumstàncies no tinguin aquella homogeneïtat que seria desitjable o que puguem preveure, o que els altres ens puguin demanar.

Hi ha coses que vivim a diari. Són aquelles que configuren la nostra relació amb la gent més propera, familiars, companys de treball, amics. Hi ha coses, en canvi, que només ens passen de tant en tant, com ara la descoberta d’una malaltia, un premi en un sorteig, el cotxe que s’avaria enmig de l’autopista…La resposta que donem a unes i altres ve determinada, precisament, per la familiaritat que tinguem en cadascuna. La relació entres dues persones que conviuen en parella, per exemple, ve determinada per un sens fi de detalls insignificants que impliquen però, una atenció continuada. Si no existeix aquesta relació constant, de comunicació permanent, la parella corre el risc de caure en el costum, el quasi imperceptible allunyament quotidià que pot arribar a portar a una suma de petites insignificances el resultat de les quals pot conduir al trencament final. La manca de comunicació els portarà a justificar el trencament amb una mena de frase lapidària que podria dir: “ens hem deixat d’estimar, quasi sense saber com”.

Però hi ha, també, tot tipus de situacions inesperades, com aquell qui va passar davant de la casa on havia viscut feia molts anys, hi va veure que estaven a punt d’enderrocar-la. Va demanar si podia pujar al segon pis. Quan hi va ser descobrí el rebedor que recordava, el menjador i el celobert , la cuina i el lavabo a precari, el corredor llarg i estret i les dues habitacions, que donaven al carrer. De sobte, va començar a sentir una emoció que no havia previst. Davant seu es dibuixaven les imatges dels seus pares, dels seus germans quan eren infants, de la seva colla d’amics que venien a visitar la seva mare malalta, o de la seva parella quan venia a casa seva a festejar amb ell. Era el passat que retornava amb prou força per desestabilitzar el seu raonament i confondre’l en un allau d’emocions en forma de records d’una vida passada, d’un temps que s’havia marcit del tot. No comptava amb això. Simplement havia volgut poder veure, per darrere vegada, el lloc on va néixer i on va viure durant dues dècades. La curiositat el va portar a l’emoció.

En definitiva, les persones evolucionem en el temps, cadascú a la nostra manera, per configurar unes individualitats fetes segons com hem viscut els períodes de la infantesa, l’adolescència, la maduresa i la senectut. Els episodis passats, les persones, el temps, van deixant en nosaltres una empremta que no sempre ens fa com voldríem ser (per això hi ha la voluntat, en molts casos, de voler superar les pròpies mancances), però que vesteix la personalitat amb uns elements propis, distingibles i definits que són els qui determinen el convenciment o la inseguretat en les nostres decisions. El respecte per la llibertat dels demés hauria de ser suficient, en cada cas, per mantenir una deferència en vers les idees i el pensament de cadascú.

El Vendrell, 25 de juny de 2012.
Albert Solé.

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=69

Jun 25 2012

El Grup Parlamentari Socialista demana un pla especial de suport a les entitats socials

Moció presentada pel Grup Socialista al Parlament de Catalunya per impulsar un Pla Especial de suport a les entitats socials

1. Posar en marxa un Pla especial de suport a les entitats del tercer sector social que treballen amb finalitats socials, que contingui:

a. Un calendari del pagaments pel 2012 del deute que la Generalitat té acumulat amb les entitats
b. Habilitar línies de crèdit preferents amb l’Institut Català de Finances i/o amb les entitats financeres privades, destinades a facilitar el finançament i liquiditat que garanteixi la viabilitat i la prestació de serveis a les persones de les diferents entitats
c. A través del diàleg amb les entitats, impulsar la reordenació l’adaptació del sector a les noves necessitats socials i econòmiques

2. Garantir, independentment del origen dels recursos econòmics que els sustenten, els llocs de treball del mercat laboral protegit especialment en el cas dels Centres Especials de Treball. I garantir en qualsevol cas:

a. El manteniment dels ajuts als centres especials de treball d’iniciativa social, assegurant la subvenció del cost salarial corresponent al lloc de treball de fins al 75% del salari mínim interprofessional per als treballadors amb discapacitat amb dificultats especials.
b. Que els centres especials de treball que creïn nous llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat amb dificultats especials es puguin acollir a la subvenció del cost salarial corresponent al lloc de treball de fins al 75% del salari mínim interprofessional.

1. Garantir, independentment del origen dels recursos econòmics que els sustenten, el programa d’orientadors les i promotors/es de les OTG amb el mateix nombre i condicions de l’any 2010, donant continuïtat laboral als 150 orientadors/es i 150 promotors/es del SOC.
2. Posar en marxa urgentment un pla de formació i inserció laboral per tal de fomentar l’ocupabilitat de les persones amb perfils amb més dificultats joves i majors de 50 anys sense qualificació-, que no hagin pogut accedir al . programa de ‘ pràctiques no laborals posat en marxa recentment pel SOC per no tenir “una certa qualificació”

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=90