Arxiu d'etiquetes: cohesió social

Oct 08 2013

LAMPEDUSA, L’ÚLTIMA FRONTERA?

 

Regidor del PSC del Vendrell

L’illa de Lampedusa és la frontera sud del tractat de Schengen, darrere del qual s’amaga la UE. La ACNUR calcula que l’any 2011 més de 1.500 persones van morir ofegades a les costes italianes i de Malta. L’exemple més recent i tràgic és l’enfonsament la setmana passada d’un vaixell de refugiats provinents de l’Est de l’Àfrica, amb el resultat de més de 300 víctimes entre morts i desapareguts. En la Venganza de la Geografia, Robert Kaplan explica que, en un món globalitzat, l’espai físic es redueix i els contactes (friccions i/o intercanvi) s’incrementen, desdibuixant les fronteres polítiques. Entre d’altres exemples, situa la futura frontera d’Europa en el desert del Sahara, superant el mar Mediterrani. Sense caure en un determinisme, la Geografia condiciona les societats humanes i, en aquest cas, s’ha de tenir present el potencial demogràfic de la riba sud del Mediterrani com per pensar que l’arribada d’immigrants no continuarà.

El projecte europeu va néixer per reduir les causes de fricció entre França i Alemanya que havien provocat la guerra civil europea de 1914-1945, com va anomenar Hobsbawm a les dues guerres mundials. Tot el projecte d’unió europea es fa des del record de l’horror de la guerra i amb la por a una guerra nuclear. En aquest context, les nacions europees van entendre que la seva integració era la fórmula per evitar noves guerres i per a no ser engolides per les dues superpotències, els EUA i l’antiga URSS. Amb l’Euro es donava un pas decisiu en una pretesa unió econòmica, que ara sabem insuficient, i la implosió de la URSS i la integració en la UE dels antics països comunistes va eliminar la por a una guerra a la vella Europa. Sense aquest estímul, que permetia superar els nacionalismes europeus, la unió política es va encallar amb el projecte d’una constitució europea o amb el disseny d’una única veu en política exterior. L’actual crisi econòmica, que afecta especialment a la perifèria política a més de geogràfica, no és suficient perquè el nucli dur de la UE prengui decisions valentes per por al contagi, el que està provocant la paràlisi actual. Sense un camí clar compartit a Europa, tornen a aflorar els interessos particulars, els antagonismes i els atavismes. Com diu Kaplan, el projecte europeu perilla víctima dels narcisismes de les seves petites diferències.  

 

Dins d’Europa, la Península Ibèrica és la regió amb més diversitat ecològica. La podem considerar un petit continent en sí mateixa. Las contradiccions i dubtes que actualment pateix el projecte de la UE es reprodueixen i s’agreugen a Espanya. Durant la segona meitat del segle XX, Espanya va anar avançant amb l’objectiu de normalitzar-se en el context internacional: el sistema polític de la Transició, la incorporació a la CEE, l’OTAN, Barcelona’92 i l’Expo o l’entrada en l’Euro són fruit d’aquest repte i que ha permès recuperar cert orgull patri ofegat darrere l’analfabetisme, la pobresa secular i la llarga dictadura del S.XX. Aquesta normalització internacional, el creixement econòmic i la construcció d’un Estat del Benestar homologable al dels nostres veïns, marquen l’assoliment dels objectius i el final de tota una època històrica, que aniria de 1975 fins al 2007. Però es també el final del projecte compartit que tenia Espanya com a país. A més, aquest èxit ha provocat el ressorgiment d’un nacionalisme espanyol que continua sense reconèixer o entendre la realitat de la pluralitat de l’Estat espanyol, menystenint les altres nacionalitats de l’Estat i les seves aspiracions de reconeixement i autogovern. Els dubtes del projecte europeu són decisius en el nostre cas, ja que és on convergien el nacionalisme espanyol i català. Només cal veure les visites a Brussel·les d’uns i altres buscant el suport de la UE a les seves posicions. 

Mentre Europa es debilita, la realitat de la Geografia ens emplaça a actuar amb pragmatisme. En aquesta cas no es podrà seguir l’aforisme de Giuseppe Tomasi di Lampedusa Si volem que tot continuï com està, és necessari que tot canviï. No seran suficients les solucions superficials, sinó les que puguin venir des de la confiança i fortalesa d’una Europa unida. Només reintroduint energia al sistema a Espanya i Europa podrem reduir l’entropia actual per continuar sent un referent per als veïns i no un continent envellit i espantat darrere d’un limes.

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=332

Apr 29 2013

El PSC del Vendrell dóna suport a la manifestació unitària del 29 de juny a favor de la cohesió social i en contra del racisme

 

L’executiva socialista del Vendrell destaca positivament la feina que s’està realitzant els darrers mesos per una millor convivència a la vila.

 

El PSC del Vendrell s’ha adherit com a partit a la manifestació en defensa de la cohesió social i en contra del racisme que han impulsat diversos col·lectius de la vila. De la mateixa manera, els socialistes vendrellencs es sumen al manifest que fa una clara aposta per la convivència plural i entenedora entre tots els veïns i veïnes del Vendrell.

Des de l’executiva del PSC del Vendrell també s’ha volgut destacar la bona feina que s’ha impulsat els darrers mesos des de l’Ajuntament del Vendrell per millorar la convivència al municipi. En aquest sentit, es posa com a exemple accions concretes com l’elaboració de material informatiu per desmentir els rumors i tòpics vinculats amb les persones nouvingudes, així com la reedició del cartell de bones pràctiques de bon veïnatge o la difusió per TV el Vendrell del programa (premiat pel CAC), ‘Nous vendrellencs’.

Des de l’agrupació socialista del Vendrell es fa una crida als ciutadans del Vendrell perquè participin de manera pacífica i festiva en la concentració del dia 29 de juny.

 

       El Vendrell, 29  d’abril de 2013

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=213