Arxiu mensual: April de 2013

Apr 29 2013

El PSC del Vendrell dóna suport a la manifestació unitària del 29 de juny a favor de la cohesió social i en contra del racisme

 

L’executiva socialista del Vendrell destaca positivament la feina que s’està realitzant els darrers mesos per una millor convivència a la vila.

 

El PSC del Vendrell s’ha adherit com a partit a la manifestació en defensa de la cohesió social i en contra del racisme que han impulsat diversos col·lectius de la vila. De la mateixa manera, els socialistes vendrellencs es sumen al manifest que fa una clara aposta per la convivència plural i entenedora entre tots els veïns i veïnes del Vendrell.

Des de l’executiva del PSC del Vendrell també s’ha volgut destacar la bona feina que s’ha impulsat els darrers mesos des de l’Ajuntament del Vendrell per millorar la convivència al municipi. En aquest sentit, es posa com a exemple accions concretes com l’elaboració de material informatiu per desmentir els rumors i tòpics vinculats amb les persones nouvingudes, així com la reedició del cartell de bones pràctiques de bon veïnatge o la difusió per TV el Vendrell del programa (premiat pel CAC), ‘Nous vendrellencs’.

Des de l’agrupació socialista del Vendrell es fa una crida als ciutadans del Vendrell perquè participin de manera pacífica i festiva en la concentració del dia 29 de juny.

 

       El Vendrell, 29  d’abril de 2013

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=213

Apr 26 2013

LOMCE DECEPTION

Deception és tradueix per distracció i englobaria totes les tàctiques i estratègies que busquen enganyar a l’oponent sobre les veritables intencions pròpies. El que es coneix de la LOMCE ( Ley Orgànica para la Mejora de la Calidada Educativa) pot ser un bon exemple, darrere de la qual s’amaguen els principis ideològics en temes educatius del PP. En aquest cas no parlaré de l’ofensa que representa el considerar les altres llengües espanyoles, vernáculas, assignatures no troncals de l’ensenyament. Aquest aspecte és el que ha tingut més ressò als mitjans i ha generat un ampli rebuig social en defensa del model d’immersió lingüística català. Aquest model té com objectius: no separar l’alumnat en aules per raons de llengua, el que podria traslladar a la societat una separació i distanciament social entre les famílies catalanoparlants i castellanoparlants, normalitzar l’us social del català en tots els àmbits i que els alumnes catalans acabin l’educació obligatòria sent igualment competents en català i castellà.  En aquest cas, val la pena destacar un informe del Ministeri d’Educació de l’any 2011 on es detallava que el nivell de llengua castellana per part dels alumnes catalans està dins de la mitjana de l’estat.

Kenneth Martínez, regidor del PSC del Vendrell

La LOMCE ha reavivat la guerra de les llengües, però probablement per utilitzar-la com una cortina de fum que amaga un atac frontal contra la igualtat d’oportunitats, que ha de prevaldre sempre en el sistema educatiu i que s’ha vist greument perjudicada per les retallades dels governs conservadors. Segons els esborranys, es preveu que a 4rt de l’ESO, els alumnes, en funció dels seus resultats acadèmics, se separin en tres itineraris: per cursar batxillerat, per cursar cicles formatius i un tercer per cursar la formació professional bàsica, el que actualment serien els cursos pont (PTT-PQPI) per als alumnes sense el graduat.

 

Amb aquests tres itineraris es renuncia a l’objectiu de que tots els alumnes acabin l’ESO amb el mateix nivell competencial. Si la llei no preveu mesures que ajudin a que el conjunt dels alumnes assoleixin els nivells exigits, aquells amb dificultats educatives o d’entorns més desfavorits tindran menys opcions d‘arribar-hi. No tots els alumnes disposen de les mateixes oportunitats ni del mateix suport depenent del seu entorn familiar i socioeconòmic. Per tant, sense mesures correctores que equiparin les possibilitats de tots ells, el que farà aquesta llei és reproduir les diferències de les famílies en el fills. Això significaria posar fre a una de les gran funcions de l’educació, la d’actuar d’ascensor social, en perjudici evidentment dels sectors amb menys possibilitats econòmiques. 

 

Els diferents estudis i proves d’avaluació assenyalen tres problemes de l’educació a Espanya: els baixos resultats en les proves competencials dels alumnes, el percentatge elevat de fracàs escolar i un percentatge menor de població amb estudis de formació professional. La llei Wert només pretén maquillar aquests problemes, però no millorar la qualitat de l’educació, que per a nosaltres només s’entén si millora el nivell competencial (coneixements i habilitats) del conjunt de l’alumnat. La llei Wert no fa cap proposta de millora en aquest sentit i, en un efecte de il·lusionisme, l’anomena sarcàsticament de Millora de la Qualitat Educativa.

 

Al separar l’alumnat segons resultats acadèmics, el que es pretén és camuflar el fracàs escolar i augmentar el percentatge d’alumnes de Formació Professional, aconseguint millorar en els barems internacionals. Al dificultar l’accés al batxillerat, el nombre d’alumnes que cursaran cicles formatius augmentarà, però no per una decisió dels alumnes, sinó per una conseqüència del sistema que indirectament limita les possibilitats d’arribar als estudis superiors. De manera semblant, els alumnes amb més dificultats els orientaran a la Formació Professional bàsica. Continuaran a l’institut en un programa d’estudis diferent al dels altres itineraris. Es reduirà el percentatge de fracàs escolar, però les possibilitats d’aquests alumnes de cursar estudis postobligatoris, que són els que donen una garantia d’inserció laboral i social, seran menors, ja que no estaran igual de preparats que amb els altres dos itineraris.

 

Aquesta setmana s’inicia una campanya de mobilitzacions de la comunitat educativa en defensa d’una Educació pública i de qualitat, amb una gran manifestació el dia 28 d’abril a Barcelona. Amb la reforma de l’ESO que proposa la llei Wert i amb les retallades no es millora l’educació ni la qualitat d’aquesta, si la valorem pensant en el conjunt de l’alumnat. Es pretén separar l’alumnat segons resultats acadèmics, que sense mesures per corregir les diferències d’origen simplement reproduirà les diferències socials. Amb aquest model s’abandona l’ascensor social per instaurar l’estratificació social. Un model on progressar socialment serà cada cop més difícil. Per tant, la reforma educativa de Wert és una proposta de llei classista.                   

 

 

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=204

Apr 09 2013

14 D’ABRIL

NO! Rebutjo categòricament per absurd que la monarquia sigui a Espanya el garant del sistema democràtic i de la possibilitat d’una convivència i col•laboració entre les diferents regions i nacions (substitueixi intencionadament el terme nacionalitats present a la constitució). Entre altres coses, perquè els actuals règims polítics parlamentaris van néixer per limitar el poder dels reis o directament contra ells.

Serveixin d’exemples els casos de les revolucions anglesa i francesa. Una altra cosa és que en les circumstàncies excepcionals i l’equilibri de forces a la mort de Franco es trobés en la monarquia la clau de la volta per instaurar un sistema democràtic i iniciar un procés de conciliació nacional entre les dues Espanya. El pacte constitucional i el paper del rei ha estat cabdal perquè el país visqués el període de prosperitat més ampli de la seva història, però com tot pacte és renovable i també revisable.
La monarquia durant el S.XIX i fins a la II República representava una idea concreta d’Espanya, centralitzada i uniforme, i donava cobertura a un Estat dirigit i manipulat per interessos particulars.

Per aquesta raó, a Espanya, les breus experiències de la I i II Repúbliques van néixer amb gran il•lusió i expectatives, representaven les esperances de llibertat, justícia i progrés dels ciutadans. Aquestes aspiracions tornen a ser avui necessàries. Però aquestes experiències anteriors van fracassar perquè van néixer en moments històrics molt convulsos, que afegien dificultats a la ingent tasca de modernització i democratització del país que impulsaven.

La bandera republicana

El debat entre monarquia o república és buit si no l’omplim de contingut. Una República per se no impedeix que en aquesta campi la corrupció o la pobresa entre els seus ciutadans, o que es donin casos dels seus presidents imputats o jutjats com a Alemanya o Israel. Tampoc s’ha de avaluar en termes economicistes, si és més o menys cara que un altre règim. El cap de l’Estat d’una república també té les seves despeses representatives i de protocol. El valor de la República resideix sobretot en el fet que la figura del cap de l’Estat és elegible i sotmès a responsabilitat jurídica, cosa que no passa en les monarquies. Aquests dos elements impliquen democratitzar la màxima autoritat de l’Estat, amb el valor exemplar que això pot tenir.

Coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la II República el 14 d’abril de 1931, el debat sobre la continuïtat de la monarquia és més viu que mai, però aquest no hauria de girar ni dependre de l’actualitat periodística dels membres de la família reial, ni en la valoració històrica dels encerts o errors del rei. El que s’ha de valorar és l’adequació de la institució als reptes futurs de la societat, i respondre a la pregunta de quin règim polític, el monàrquic o republicà, s’ajusta millor a les demandes actuals de transparència i aprofundiment democràtic.

Kenneth Martínez, regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell.

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=199

Entrades anteriors «