Arxiu mensual: November de 2012

Nov 26 2012

ICONOGRAFIA ELECTORAL

Charlton Heston interpretant a Moises en el film els 10 manaments.

Els referents iconogràfics i iconològics que utilitza CiU en la seva campanya ens permeten comprendre el seu projecte de país. El gest de Mas recorda a Moisès Als 10 Manaments o al Di Caprio a la proa del Titànic. En un cas, obrint les aigües per alliberar el poble d’Israel i en l’altre volent abraçar la il•lusió del nou món. Pot ser una interpretació personal, però ens assimila a un poble esclavitzat de l’antiguitat i ens promet una mena de somni americà. De totes maneres, més preocupant seria semblar-se al destí tràgic del transatlàntic o del profeta, que va ser castigat per Déu a no entrar a la Terra Promesa.

Els altres candidats es presenten amb un retrat de mig cos, girat cap a la dreta, amb un gest corporal i facial hieràtic, marcial, amb mirada fixa a l’horitzó i sobre una bandera de fons. No interpel•len amb la mirada al ciutadà, són candidats que no demanen la confiança segons el principi del contracte social de Rousseau. El que pretenen és conduir les emocions cap a un objectiu superior, per sobre de la realitat i quotidianitat. No busquen convèncer, el que demanen és fe. Recorden representacions religioses amb els protagonistes il•luminats per la revelació divina. Imatges semblants s’han utilitzat en l’exaltació patriòtica i militar, buscant transmetre fe en la victòria.

L’eslògan La voluntat d’un poble és un missatge d’un partit que no fa cap proposta ni pretén convèncer, simplement es considera la veu mateixa del poble, però té el risc de deixar fora d’aquest poble a aquells que no els voten. Fins i tot, el terme poble té les seves lectures. Des de l’antiga Grècia, el terme ciutadà fa referència a individus amb drets i deures polítics, i es va estendre a tothom amb la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. En canvi, el poble és un terme genèric, d’una comunitat unida per elements culturals o ètnics, independentment de la seva organització política, social o diversitat interna. L’eslògan és similar al concepte de l’Esperit del Poble (Volksgeist) del romanticisme alemany. Ve a expressar la idea de què hi ha elements singulars, constants, psicològics que diferencien els pobles els uns dels altres, en contraposició a visions més cosmopolites. Amb aquests referents, CiU ens dibuixa una Catalunya mística, monocroma i militant, que davant la crisi opta per tancar-se i fer-se petita per intentar superar-la, però sense cap solució als reptes actuals, el que no evitarà que la majoria de la població continuï patint els problemes econòmics.

El que ens calen són referents més ambiciosos, que parlin de justícia social, solidaritat i un nou Estat basat en la igualtat entre territoris. El que necessitem és sumar per influir davant Brussel•les i Berlín perquè s’apliquin polítiques que posin per davant el progrés social.

Kenneth Martínez
Militant PSC, agrupació del Vendrell

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=174

Nov 26 2012

EL MODEL SANITARI DE CIU. CAMÍ DE LA PRIVATITZACIÓ

Aquestes són les retallades que ha fet CiU en sanitat.

Durant aquests quasi dos anys de govern de CiU, de govern de Mas, la sanitat pública ha estat un dels serveis més atacats per les retallades neoliberals del govern català. Ens diuen que les retallades són necessàries, però el que amaguen és el seu rerefons ideològic, de canvi de model, per aparcar definitivament els serveis públics de qualitat i universal, bàsics per aconseguir una societat més cohesionada, igualitària i amb drets. Perquè hi ha alternativa al model ‘neocon’ que volen instaurar a Catalunya. Un model on qui més té gaudeix de millors serveis i on qui no s’ho pot pagar ha de maldar per poder obtenir una atenció mèdica o una formació educativa de qualitat.

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=171

Nov 19 2012

EL JOC DE LES DIFERÈNCIES DE CIU

El model neoliberal de Mas està generant diferències extremes a la nostra societat.

L’impost de successions es va reformar durant el mandat del govern de progrés i només afectava al 4% de la població de tot Catalunya, és a dir, a la gent més adinerada.

La primera mesura del govern Mas, en un moment de manca d’ingressos, va ser prescindir dels 400 milions d’euros que proporcionava aquest impost a l’hisenda catalana per seguidament començar amb les retallades.

El que no es pot fer és demanar sacrificis i fer retallades als més desvalguts i perdonar aquest tipus d’impost redistributiu als que més tenen. Molts diuen que aquest era un impost injust, i potser, en alguns casos ho era però, és evident que després de la reforma del govern d’esquerres l’impost de successions només afectava als més adinerats. A més, s’ha de pensar que la majoria de persones que generen grans fortunes ho fan també, en part, gràcies a les infraestructures públiques (carreteres, autovies, aeroports, ports) que paguem tots els ciutadans. Per tant, és just que aquests diners acabin tributant.

Enlloc d’això, en el model econòmic neoliberal de CiU veiem contradiccions esperpèntiques com que les herències milionàries dels catalans més adinerats no tributen ni un cèntim i, en canvi, els nens i nenes que es queden a dinar a les escoles públiques catalanes han de pagar, cada dia, 3 euros per per poder escalfar-se el menjar que porten al tupper.

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=167

Entrades anteriors «