Arxiu de categories: Articles d’opinió

Oct 07 2020

Convèncer, no vèncer

Després de tres anys de desgovern, tornarem a tenir eleccions al Parlament de Catalunya el mes vinent de febrer. Aquestes seran les quartes eleccions catalanes en nous anys, el que evidencia un clar símptoma dels successius i permanents fracassos dels governs independentistes.

Un independentisme que es readapta constantment a l’evolució dels esdeveniments però que sense el Partit Popular al Govern de l’Estat veu com el seu missatge es va diluint. Perquè no es pot vendre la necessitat de la confrontació si a l’altre costat tens un interlocutor que reclama diàleg i acord. És complicat parlar d’una impetuosa i necessària ruptura democràtica quan a l’altre costat de la taula s’asseu un Govern de l’Estat que reivindica la necessitat de negociar, d’acordar i de pactar una sortida que compti amb tota la societat catalana. I davant aquesta actitud dialogant i oberta del Govern espanyol l’independentisme ha patit una crisi d’identitat. El discurs d’una Espanya que no escolta trontolla i el projecte va quedant nu, deixant a la vista de tothom les vergonyes d’uns partits independentistes més preocupats en esgarrapar quatre vots entre ells que de governar per millorar la qualitat de vida dels catalans i les catalanes.

I davant d’aquesta nova situació veiem la realitat i és que l’independentisme ha servit per posar la catifa vermella a unes retallades les conseqüències de les quals s’accentuen amb la crisi econòmica i social que el país avui pateix.

A Catalunya estem acostumats al show, a la performance permanent. A tapar amb estelades les grans mancances que el país pateix. Aquest és el veritable full de ruta de l’independentisme, seguir retallant la qualitat de vida dels catalans sota l’ombra de l’estelada.

No s’entén que una força que s’autoanomena progressista com ERC sigui còmplice de les retallades de la dreta catalana. No s’entén que ERC hagi callat davant unes retallades del 20% en educació, sanitat i inversió social i encara més complicat és d’entendre que siguin responsables de no haver revertit aquesta situació des del Govern. I dic que no s’entén des d’una lògica purament ideològica. Però, malauradament, l’eix sobre el qual gira la política catalana no és aquest. No parlem de sanitat, parlem de banderes. No parlem d’educació, parlem de plebiscits. I clar, així ens va. L’independentisme va renunciar fa anys a governar a aquest país. I ho va fer perquè millorar la vida dels catalans no és compatible amb un discurs nacionalista que troba en les banderes i les sobreactuacions els pilars fonamentals de la seva obra de govern.

L’independentisme ja només parla de vèncer, no de convèncer. Han renunciat a la idea de dirigir-se al conjunt de la ciutadania perquè per ells això mai ha estat un debat polític, sinó d’un combat ideològic on cal derrotar a aquells qui pensen diferent.

El mes vinent de febrer la Catalunya oberta, diversa i plural s’ha d’obrir pas. Una Catalunya que s’oblidi de trinxeres i que abraci el clima d’estabilitat i consens que el país necessita. Convèncer, no vèncer. Això ens juguem en els mesos vinents.

Christian Soriano
Secretari de Formació JSC CCTT i Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament del Vendrell

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=822

Apr 11 2018

Manifest II República

“En defensa dels Drets Social, les Pensions, la llibertat d’expressió, l’Autogovern i el Catalanisme integrador”

Enguany es compleixen 87 anys des del 14 d’abril de 1931 data de proclamació de la II República. En un context com l’actual en el que el concepte República s’ha utilitzat com a sinònim d’independència, cal fer una crida als veritables valors republicans que van inspirar la II República, la que uneix als pobles d’Espanya i que va ser derogada per Cop d’Estat del General Franco. Valors republicans que avuí dia són més necessaris que mai per tal de que el poble català avanci de la ma dels altres pobles de l’estat espanyol cap a un millor futur col.lectiu.

El republicanisme va ser el primer regim polític en implementar les bases del reconeixement de drets socials i econòmics que, més tard, van esdevenir en el modern Estat del Benestar, avui clarament amenaçat per la inacció política dels òrgans d’autogovern a Catalunya i per les polítiques anitsocials del Govern del PP, 

Paradoxalment, l’aposta per una declaració unilateral d’independència ha comportat la major crisi institucional de l’època moderna a Catalunya, i el major retrocés en l’autogovern del nostre pais.

El xoc de trens institucional no és nou al nostre pais. L’any 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana dins la Federació Ibèrica i acabà acceptant la formació d’un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l’Estatut d’Autonomia del 1932 dins el marc de la segona república espanyola. El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va aconseguir éxits mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari, el govern català va veure suspès l’Estatut d’Autonomia i el Govern Autonòmic quan governaren les dretes. Sembla que poc hem après des d’aleshores.

Sembla que molts han oblidat que una Catalunya compromesa amb les esquerres a Espanya té moltes possibilitats de reeixir-se com un pais modern, dins un Estat plurinacional i capaç de satisfer les necessitats de la majoria social. Ens al contrari, una Catalunya dividida i que aposta per la divisió amb els altres pobles d’Espanya, no es pot ensortir en un entorn sociopolític com l’actual, i ens debilita a tots plegats per fer front les polítiques de la dreta.

Defensar avui la República és avançar cap a un Estat Federal republicà que requereix d’amplis consensos polítics, i, sobretot, l’aprovació del poble que es qui té l’última paraula.

Defensar avui la República és lluitar per:

  • Unes pensions dignes i uns serveis públics de qualitat.

  • lluitar, colze a colze, amb els sindicats, per aconseguir sous més justos i equitatius que no discriminin a homes i dones, a joves o a majors de 45 anys.

  • Defensar la llibertat d’expressió, derogar la llei mordaça i exigir l’amnistia dels més de 300 sindicalistes encausats per participar en vagues, artistes empressonats per la lletra de les seves cançons o polítics empressonats cautelarment per delicte de Rebel·lió a l’espera de judici. 

  • Defensar polítiques socials capaces de cubrir les necessitats de qui ho necessita.

  • Defensar avui la República és potenciar les Universitats Públiques i una política de beques que permeti que els fills de la classe treballadora també puguin accedir-hi.

La via judicial dificulta trobar una solució política, dialogada, al conflicte català.

Cal estendre ponts de diàleg per aconseguir àmplies majories tant al Parlament Català com espanyol, per posar fi a les polítiques de la dreta que impedeixen que els drets socials i nacionals puguin ser exercits en llibertat.

Els socialistes reivindiquem un republicanisme de totes i per tots, tal i com ho van entendre Macià i Companys. Un republicanisme d’unió entre els pobles i no pas de divisió, i un republicanisme que garanteixi els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes i la fraternitat entre els pobles de l’Estat.

És hora de començar a construïr aquesta república federal!, i per això cal diàleg, i un acord parlamentari, que és possible, entre el bloc independentista, els Comuns i els Socialistes en benefici de l’autogovern i en benefici de totes i tots els catalans i catalanes.

 

Visquin els caiguts per la República.

Visca la República.

Visca Catalunya

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=677

Mar 17 2018

En lucha por unas pensiones dignas

El PSC de El Vendrell recolza i s’adhereix a les concentracions en lluita per unes pensions dignes.

 

Enllaç permanent a aquest article: http://www.pscelvendrell.org/?p=668

Entrades anteriors «